dijous, 3 de juliol de 2008

CLA_US

vale!! segueixo amb el curro... el dia 25 de juliol vacances i l'intenció és no tornar però qui lo sà...
que més...?¿?¿ doncs la reixa del curru que no tancava, seguia fins avui sense tancar, que ha vingut un paio i ens ha dit: q la persiana se ha roto porque hay muchas copias de copias de copias de la primera llave... total que ens han cambiat el pany de la reixa i ens han fet un copia de la clau per tots amb la condició de que no la podem perdre perque sinò pasa lo que pasa que se rompe la persiana porque usamos llaves que son copias de copias...
en fin serafin que m'he trobat que la clau nova a desbancat el lloc de la vella al clauer i ara nose que es fa amb les claus q no serveixen, acostumat a reciclar-ho tot a tenir un cubell per cada cosa, ara m'he trobat q nose on es tiren les claus que ja no obren cap porta ni reixa ni candau. perque anar a la deixalleria per tirar una clau potser es massa no? el millor serà esperar a tenir-ne moltes i llavors ja si que no serà tan ridícul anar a la deixalleria.... Ai no ho se..*-*""!

bé si algú ja s'ha trobat amb aquest problema i sap que s'ha de fer en aquest casos sisplau q m'ho faci saber.

7 comentaris:

marta ha dit...

ara entenc com és que aquesta tarda no t'hem vist el pel... jo que hem pensava que estaves treballant, però ja veig que has fet feina! jejejeje

Kameta ha dit...

A mi m'ha passat el mateix. A casa meva tenim cubells per tot però tampoc en tenim per còpies de còpies de còpies de claus. Com que tampoc sabia com fer-ho, he optat per deixar-ho en una de les papereres del curru... ;)
També les haguessim pogut ajuntar totes i portar-les totes juntes a la deixalleria... ai! És que no pensem res!!!!

Perma

moi de tiana ha dit...

de moment a dins el got la veig de puta mare. És aigua? o alcohol o algo per conservar-la? formol?
jo la deixaria uns quants dies en quarantena i quan la treguis mira de posar-li un cordillet o algo i troba-li alguna amiga, igual la kameta encara és a temps de passar-te la seva, o ves a saber d'on poden aparèixer més copies d'una copia d'una còpia d'una còpia...
d'aquí uns quants anys seran relíquies, no les porteu a la deixellaria, que encara se'n podrà fer algun ús terapèutic...
potser un clauer de xips?
sats aquestes portes que s'obren amb un xip?
no sé...
sino guarda-me-les que jo segur que en faré algo

VideoRevolucion! ha dit...

Pots fer-te punki.
Així podràs portar un mosquetó tot plè de claus, fins a dalt.

Te'l poses al passador del cinturó, amb moltes "tatxtueles", per descomptat.

És clar que no podràs ni drograr-te ni beure. T'imagino més com un punki polititzat i sempre despert per el que pugi passar. Però clar [...]no podràs prendre coses dolentes, ni fumar, ni veure, i per descomptadíssim: Go Vegan!
Ni fer sexe complexe sense amor.

Seràs un Punki Strcki (X) amb les teves clauetes que ya no sirven porque son copia de copia.

Un petò al mogró, tinny punk.
KDVR!.

jordi cerdanya ha dit...

Es realment un problema no saber on tirar una clau que es copia de copia de copia . . . . Ara un altre problema el tindrà el paio que ha canviat el pany (o el bombí) ja que tampoc hi han cubells especials per a bombins i panys que s'han espatllat amb les claus que son copies de copies de cop i e s . . .

Serà una de les gestions futures dels propers regidors de medi ambient

aNa_Rodríguez ha dit...

Al contrari del que la majoria de les persones creuen, la vida de les claus no acaba quan ja no obren cap porta, sinó que és just en aquest moment quan comencen a sentir-se vives. Des del dia en què les introduïm a l'anella i fins que les traiem poden passar mesos i mesos, fins i tot anys. Ens acompanyen allà on anem. Però li prestem l'atenció que mereixen? No senyors, no. Elles tenen sentiments i se'n adonen que no tenim cap tracte especial vers elles i que fem més cas al clauer que vam comprar a Suïssa o que ens van portar de la Xina. Només ens recordem d'elles quan tenim al davant una porta tancada que sabem que només s’obrirà introduïnt i fent girar aquell tros de metall que tant menyspreem. De vegades, per cridar l'atenció, les claus s'amaguen en llocs inhòspits mentre pensen: "ara, quan ens trobin, estaran contents i ens faran una carícia" I quan a la fi les trobem el més suau que fem és estrenyer-les amb la mà mentre diem amb les dents apretades (mecàgun....) Però elles no perden l'esperança i es tornen a amagar una vegada i una altra....
Per fi, i desprès de molt de temps la còpia de la còpia de la còpia de la clau original de Ctl, es va sentir estimada, viva! Des del moment que la vas apartar de la resta de la manada de claus et vas començar a preguntar què faries amb ella. Per fi t'importava! Submergint-se en el got d'aigua (que tu et vas mirar durant uns segons amb enfocs i desenfocs inclosos) t'estava donant la resposta a crits, Eric!! Vol estar amb la resta de claus que no serveixen per obrir res! _dónde estan las llaves materile-rile-rile, dónde estan las llaves, matarile-rile-ron...._ Al fons del mar!!!!!

eric ha dit...

jajaja bé aNa bé,
molt ben trobat!!

tot i que estava considerant la idea d'en videorevolucion, de fer-me punki strcki