Vale molt be, m'agrada el Japo, els pixels, la resolució minim a 300 pixeles/pulgada, faig l'.avi i despres l'.mpeg, ho miro al Sharer, prefereixo 16 bits que a 8 bits, t'ho envio per l'ftp, rebo power_points, t'agrego al messenger, ho gravava en un CD-Rom però ara ja tinc 7 pen drives d'1 Gb cada un, sino et deixo l'Ipod i mac_tualitzes la biblioteca de l'I-tunes, tinc un blog ple de pajaritus i ja nose si cago el q menjo o menjo el que cago,
Pero el fet es que no tindre unes fotos tan xules com les dels meus pares, perque les putes cameres d'avui en dia son tan...mmm... "electroniques" que no hi ha ous a treure una imatge amb els colors de les imperfectes cameres d'avans, i vull que sapigueu que a mi em faria molta ilusio arribar als 50 anys i poguer mirar fotos de quan en tenia 25 i dir "ole q wapes que són les fotos d'avans". a les pruebas me remito,
no me jodas bill!!! aquesta foto te caliu, amb els seus colors wapos wapoos
ole jo vull una foto desenfocada com la de mun pare, com les davans, i la de mamare am mun germà q?¿¿?¿? de puta mare la tonalitat vermella degut a la reacció dels quimics del revelatge amb el pas del temps. es simplement brutal.
doncs no, ara no. Ara te jodes i aprendes photoshop. Te las retoques tu mateix per d'aqui un temps perdre els arxius digitals amb un cortocircuito que te mate el personal computer.
encara q reconec, q escanejar una foto i penjar-la al blog i escriu-re tot aixo es facil rapid i a mes m'encanta.
Au, m'en vaig a fer un RESET. bnanit