divendres, 25 d’abril del 2008

A MI EM PASSA!

No em passa sempre, però em passa. I és que de tant en tant, estic sense fer res i de sobte, me n'adonc que estic respirant, i llavors ja està, ja m'està passant... Penso que he de respirar i llavors deixa de ser una acció automàtica per convertir-se en una acció conscient i totalment forçada.
És una situació molt molesta, perquè comences a exagerar la respiració i quan més i penses, més fort respires, i et sents una mica gamarús. Però encara pot enpitjorar perquè tot seguit també me n'adonc que he de parpellejar, i em trobu que estic respirant a consciencia i tancant i obrint les parpelles de forma totalment voluntària i podriem dir, fins i tot, "ortopedica". I em trobu fent ganyotes, i amb un principi de mareig provocat per l'excés d'aire que m'està entrant als pulmons, a causa de la repiració forçada que ja fa estona que estic realitzant, que em porta directament ha ser conscient de que tinc llengua dins la boca, i llavors penso amb com l'he de posar, i estic allà fent força amb la llengua i intentant ubicar-la, pensant quin es el seu lloc natural, si una mica per sobre les dents o si per el contrari no ha d'estar tocant-se amb cap dent...
Per més que m'esforci no puc deixar de pensar en que he de respirar, parpellejar i a més posar la llengua al seu lloc,

Tot un calvari!!!

6 comentaris:

marçal guasch ha dit...

Molt bo! Si que em passa algo semblant, i sovint és quan sento que em falta aire, com si no pogués inflar del tot els pulmons. Uns d'això en fan un video, d'altres anem a urgències jeje.

lia ha dit...

ei!!molt bo el bloc, ja et vaig seguint...a mi tb m'ha passat ara just quan ho llegia...!!

eric ha dit...

Cada cop q miro el bloc i veig l'escrit hi penso i... tornu a caure.
nose si ha estat bona idea deixar-ho per escrit jejeje

moi de tiana ha dit...

cabrón, no m'hi fagis pensar!!
ara ja no podré evitar-ho, lo de les parpelles ja m'havia torturat, però ara, amb lo de la llengua...
merda, estic perdut!
cabrones!!

Uri ha dit...

Mola que la penya tingui pajaritus al cap com aquests, mirar el que fas i el que et passa és un exercici fantàstic!
Felicitats pel blog

La Escolar ha dit...

a mi tambe m'esta passant!! jaja
navegant per internet..he anat a parar al teu blog..me l'he llegit de dalt a baix!
molt xulu!
el seguire...